Resums de les ponències

Barcelona 26, 27 i 28 de novembre de 2004

» Observacions meteorològiques a l'observatori de l'Ebre.
a càrrec de J. Germán Solé

» La estación 89064 en la isla Livingston (Antártida).
a càrrec de Juan M. Cisneros.

» El observatorio atmosférico de Izaña (Tenerife). Un enclave excepcional para el estudio y conocimiento de la atmósfera.
a càrrec de Fernando de Ory Ajamil i Emilio Cuevas Agulló

» L'Observatori Fabra, prop d'un segle observant el clima de Barcelona.
a càrrec de Antonio Gázquez i Marc J. Prohom.

» El clima costero del Desierto de Atacama.
a càrrec de Flavia Velásquez
» The National Oceanic and Atmospheric Administration Baseline Atmospheric Observatories
a càrrec de Russ C. Schnell i David J. Hofmann.

RESUMS

OBSERVACIONS METEOROLÒGIQUES A L’OBSERVATORI DE L’EBRE
J. Germán Solé
Cap de la Secció de Meteorologia, Clima i Activitat Solar de l’Observatori de l’Ebre

Aquesta contribució és un recull de quasi totes les observacions meteorològiques realitzades a l’Observatori de l’Ebre durant els cent anys que fa que funciona; moltes, de forma ininterrompuda, encara que algunes s’hagin deixat de fer, bàsicament per mancances instrumentals o per manca de personal. És igualment cert que, amb el temps, també s’han emprès noves mesures.
Presentem, doncs, les sèries de temperatura, pressió, humitat relativa, vent, insolació, evaporació, electricitat atmosfèrica, estat del cel, nuvolositat, visibilitat i contaminació, tot oferint els casos extrems d’algunes de les sèries, i les evolucions atípiques d’algunes variables.

LA ESTACIÓN METEOROLÓGICA 89064 EN LA ISLA LIVINGSTON (ANTÁRTIDA)
Juan Mª Cisneros
Físico y Meteorólogo jubilado del INM

Desde su instalación en febrero de 1988, la estación meteorológica del Instituto Nacional de Meteorología de la isla Livingston se integró en la red mundial de estaciones, recibiendo el correspondiente número indicativo en esta red, el 89064, y difundiendo los datos obtenidos a través de los sistemas mundiales correspondientes. De esta manera, los datos meteorológicos de la estación han debido estar accesibles gratuitamente a todo el mundo, tal como recomienda la carta fundacional de la Organización Meteorológica Mundial. Para que se entienda bien este carácter público y la disposición gratuita para fines no comerciales en todo el mundo de los datos meteorológicos, es por lo que haré una introducción en la que intentaré explicar cómo la estación se encuadra dentro del Tratado Antártico y de la Organización Meteorológica Mundial.

EL OBSERVATORIO ATMOSFÉRICO DE IZAÑA (TENERIFE). UN ENCLAVE EXCEPCIONAL PARA EL ESTUDIO Y CONOCIMIENTO DE LA ATMÓSFERA.
Fernando de Ory Ajamil, Emilio Cuevas Agulló
Observatorio Atmosférico de Izaña. Instituto Nacional de Meteorología. I.N.M.

La trascendencia histórica del Observatorio de Izaña (Tenerife) radica en que su creación supuso la culminación de un largo proceso científico de interés universal, de más de tres siglos de duración, y del que ha sido su gran protagonista la atmósfera de Las Cañadas del Teide. La perseverancia que mostró Alemania por el establecimiento de este Observatorio, en el inicio del siglo XX, sobresalió entonces por la relevancia de las circunstancias políticas y históricas que lo rodearon, más en el orden geoestratégico de la expansión ultramarina del imperio alemán que por el carácter exclusivamente científico del mismo. Casi cien años después, en el año 1984, un acuerdo suscrito entre España y Alemania, ha devuelto al Observatorio Atmosférico de Izaña a la escena de la investigación científica internacional. En la actualidad, el Observatorio ha superado ampliamente los objetivos propuestos para su creación y se ha convertido en un centro de investigación y vigilancia atmosférica global de primer orden mundial. Este trabajo pretende exponer y difundir su origen, su desarrollo y la idoneidad de sus condiciones geográficas, orográficas y atmosféricas para el estudio y el conocimiento de la atmósfera terrestre.

L’OBSERVATORI FABRA, PROP D’UN SEGLE OBSERVANT EL CLIMA DE BARCELONA
Antonio Gázquez i Marc Prohom
Secció Meteorològica i Sísmica de l’Observatori Fabra

Aquest article esbossa una visió de l’activitat meteorològica desenvolupada a l’Observatori Fabra, fundat fa cent anys. Hi reben especial atenció l’evolució de l’instrumental i de les tècniques d’observació durant més de noranta anys de dades meteorològiques, i el valor de tot aquest volum d’informació per a l’estudi de la climatologia local.

EL CLIMA COSTERO DEL DESIERTO DE ATACAMA, CHILE
F. Velásquez, Universidad Bolivariana, Sede Iquique
P. Cereceda, Instituto de Geografía, Pontificia Universidad Católica de Chile
H. Larrain, Universidad Bolivariana, Sede Iquique
* Proyecto Fondecyt 1010801

El clima del desierto costero de Atacama se caracteriza por la escasez de las precipitaciones; la baja oscilación térmica diaria y anual; y la presencia constante de una nube estratocúmulo. La nube se emplaza desde los 600 msnm en el mega acantilado costero, permitiendo la existencia de “Oasis de niebla”. Estos oasis son ecosistemas ricos en flora y entomofauna endémica, además de presentar restos arqueológicos tremendamente interesantes.

DES DELS POLS AL CIM D’UN VOLCÀ ACTIU: ELS OBSERVATORIS DE REFERÈNCIA DE LA NATIONAL OCEANIC AND ATMOSPHERIC ADMINISTRATION (NOAA)
Russ C. Schnell and David J. Hofmann
Climate Monitoring and Diagnostics Laboratory
Boulder, Colorado, USA

El Climate Monitoring and Diagnostics Laboratory (CMDL, Laboratori de seguiment climàtic i de diagnosi) treballa amb cinc observatoris de referència (Baseline Observatories) portats per equips humans i situats a Barrow (Alaska), Trinidad Head (Califòrnia), Mauna Loa (Hawaii), a la Samoa Americana i al Pol Sud. Els de Mauna Loa i el Pol Sud funcionen sense interrupció des del 1957. A Mauna Loa, un equip de deu membres hi pren unes 250 mesures diferents, des de la mesura in situ de gasos i d’aerosols a mesures estratosfèriques remotes d’ozó i d’aerosols amb lidars i globus proveïts d’instrumental. Les estacions de Barrow i Samoa funcionen des del 1973, i la de Trinidad Head des del 2001. Tots els observatoris duen a terme una àmplia gamma de projectes d’investigació en col·laboració amb universitats, agències federals i institucions internacionals.
A més a més, el CMDL manté una pàgina web de xarxes de seguiment atmosfèric que articula les mesures preses a cada continent i a moltes illes del planeta. Aquesta xarxa mundial és formada per 9 sub-xarxes, desenvolupades tant per a mesurar múltiples paràmetres d’un indret concret (observatoris de referència), com un paràmetre o més dels indrets considerats millors per a determinades mesures. Aquesta xarxa inclou 55 punts que recullen mostres d’aire setmanalment, i contenidors que recullen mostres dels oceans Pacífic i Atlàntic a intervals regulars
Els flascons de mostres d’aire s’envien a Boulder (Colorado), on se’n mesuren els continguts de CO2, CH4, CO, H2, N2O, i SF6, i les ràtios d’isòtops estables 13C/12C i 18O/16O del CO2, i 13C/12C del CH4. La variació espacial i temporal d’aquests gasos es fa servir per precisar les estimacions de l’origen i reducció dels gasos del cicle carbònic (CO2, CH4 i CO), els processos subjacents d’aquest origen i d’aquesta reducció, i com es modifiquen amb el temps. En un any el CMDL analitza més de 10.000 flascons.
Les altres xarxes del CMDL mesuren la radiació solar, les concentracions d’ozó, els gasos halocarbònics que destrueixen l’ozó estratosfèric (el forat d’ozó de l’Antàrtida), els aerosols i el vapor d’aigua estratosfèric. Aquestes mesures es porten a terme amb petites aeronaus (per exemple, Cessna 210, Antanov-2), grans aeronaus (ER-2 i DC-8), amb globus xics i grossos (100.000 m3), grans vaixells, ocasionalment amb un tren que travessa Rússia, d’anada i tornada, des de l’est de Moscou a l’oceà Pacífic, i ben aviat amb vehicles aeris no tripulats (UAV).