Resums de les ponències

Barcelona, 28, 29 i 30 de novembre de 2002

» Aplicació del radiosondatge a la predicció operativa
de Montserrat Aran, Nicolau Pineda, Jordi Moré i Abdel Sairouni
» Trenta anys d’observacions meteorològiques a l’Estartit
de Josep Pascual Massaguer
» Los ciclones tropicales y su predicción. Vigencia de las leyes del Padre Benet Viñes
d'Antonio de Jesús Fernández García
» Miniciclons a la Mediterrània
d'Agustí Jansà
» La xarxa de detecció de descàrregues elèctriques del smc
de Nicolau Pineda, Roger Veciana, Eliseu Vilaclara i Joan Bech
» Tempestes violentes de l'estiu del 2003 a França
d'Alex Hermant
» Observaciones automáticas desde aviones: programa e-amdar
Manuel Lambás Señas
» El paper de l’ESA en el camp de la meteorologia satel·litària
Dra. Evangelina Oriol i Pibernat
» Possible modificació del règim pluviomètric a la zona mediterrània per causa del canvi climàtic
R. Romero
» Rasgos climatológicos de los huracanes del atlántico norte. Particularidades de la actividad ciclónica tropical en Cuba
Antonio de Jesús Fernández García
» Sobre las señales del cambio climático antrópico
Javier Martín Vide

Aplicació del radiosondatge a la predicció operativa
Montserrat Aran, Nicolau Pineda, Jordi Moré i Abdel Sairouni
Servei Meteorològic de Catalunya

L’exploració de l’atmosfera mitjançant l’ús del radiosondatge és la tècnica habitualment emprada per determinar-ne l’estructura vertical i, per tant, de gran importància per a la predicció meteorològica. Aquest treball fa una descripció de les variables mesurades per aquest equip i de la corresponent representació als diagrames termodinàmics, detallant els mètodes d’obtenció dels principals índexs d’inestabilitat per tal d’interpretar-ne correctament les aplicacions a la diagnosi i predicció del temps. Discuteix els valors dels índex d’inestabilitat calculats per a algunes situacions meteorològiques adverses a Catalunya i els obtinguts per un conjunt d’ambients amb característiques ben definides. Finalment presenta els primers resultats d’una classificació objectiva dels radiosondatges utilitzant el mètode de clusters.

>>> <<<

Trenta anys d’observacions meteorològiques a l’Estartit. Anàlisi de les observacions marítimes. Tendència d’algunes variables.
Josep Pascual Massaguer
Observador de l’estació núm. 385J de l’INM, situada a l’Estartit (Baix Empordà)

Des de fa trenta anys funciona a l’Estartit una estació meteorològica que, d’alguna manera, s’ha especialitzat a obtenir dades marítimes: trenta anys de dades de temperatura de l’aigua de mar a nivells diferents; gairebé catorze anys de dades del nivell de mar; dotze anys de dades d’observació de l’onatge. De les dades obtingudes, se’n destaca un augment de la temperatura mitjana de l’aire superior a un grau centígrad durant aquests darrers trenta anys, i de la temperatura superficial de l’aigua de mar superior a un grau. Durant aquests darrers tretze anys també s’ha observat una pujada del nivell de mar a una mitjana de 4 mm anuals.

>>> <<<

Los ciclones tropicales y su predicción. Vigencia de las leyes del Padre Benet Viñes.
Antonio de Jesús Fernández García
Doctor en Ciencias Geográficas
Investigador Titular
Centro Meteorológico Provincial de Cienfuegos
Instituto de Meteorología de la República de Cuba
ajfg@cmpcf.co.cu

Aspectos temáticos que aborda la conferencia:

1.Los ciclones tropicales, definición, estructura, características principales de los ciclones tropicales. Fases de desarrollo que involucra la evolución del ciclón tropical. Aspectos esenciales para la formación del ciclón tropical. Comparación con la Ley de la Circulación ciclónica de Viñes.

2.La escala Saffer Simpson, sus características y descripción de las categorías que la componen. El tránsito de la tormenta por sus diferentes estadios. El método D’Vorak para la clasificación de la intensidad de los organismos ciclónicos, -a través de las imágenes del satélite-.

3.El efecto destructor de los huracanes: Los vientos, las precipitaciones y la marea de tormenta.

4. La predicción de la trayectoria de los ciclones tropicales. Evolución de los métodos empelados para el pronóstico de trayectorias. Desde el Ciclonoscopio de Viñes hasta el GFDL de los tiempos actuales. Descripción, características de los principios físicos de las técnicas de predicción empleadas en la actualidad.

5.La predicción de la intensidad de los ciclones tropicales. El desarrollo actual alcanzado por los métodos objetivos de pronóstico de intensidad. El diagnóstico, continua siendo una de las mejores herramientas para la predicción de la intensidad a corto plazo, reglas, síntomas, etc. de las cuales se vale el sinóptico para la evaluación de los cambios en la intensidad de la tormenta. La vigencia del pensamiento de Viñes, en pleno siglo XXI.

>>> <<<

Miniciclons a la Mediterrània
Agustí Jansà
Institut Nacional de Meteorologia
Centre Meteorològic Territorial a les Illes Balears
07015 Palma
jansa@inm.es

Resum
Introduint la qüestió a través d’algunes anècdotes, es descriuen els anomenats miniciclons mediterranis, petits ciclons de nucli càlid, prou intensos i definits, que s’acompanyen de temps advers, amb pluja forta i vent fort i que presenten unes certes semblances amb els ciclons tropicals i les baixes polars. Finalment se n’analitza la gènesi, en la qual són clau la concurrència d’una depressió (freda) ordinària, amb un germen ciclònic de dimensions reduïdes a dins, i la interacció aire-mar, amb resultat d’alliberament de calor latent i escalfament localitzat.

Algunes anècdotes
La nit de l’1 al 2 d’octubre del 1986, una nit tempestuosa, amb forts ruixats a tota l’àrea dels Països Catalans, Antoni Castejon, aleshores informador meteorològic de TV3, va veure, al receptor de satèl·lit instal·lat feia poc, una formació nuvolosa estranya i potent que s’aproximava a la ciutat de Palma i va voler dir-ne alguna cosa al noticiari del vespre. Per intercanviar opinions es va posar en contacte telefònic amb l’oficina meteorològica de l’aeroport de Palma, on hi havia de servei el meteoròleg Climent Ramis. Poca cosa van poder aclarir, perquè a l’oficina de l’aeroport de Palma encara no hi havia receptor d’imatges de satèl·lit, però va quedar oberta la sospita que podia tractar-se d’un petit cicló. Per poder començar a esbrinar la qüestió Climent Ramis va demanar a n’Antoni Castejon que li mostrés les imatges directament per televisió. No era del tot clar, però la sospita creixia.

Dues hores després del noticiari, el minicicló, que sí que ho era, va arribar a Palma. La combinació de pluja i vent forts oferia un espectacle dantesc, que recordava un cicló tropical. Els registres de pressió i de vent a Palma són prou eloqüents. Aquest minicicló, força intens, va persistir bastant de temps i va arribar ben format a Catalunya, passat migdia. A Reus, per exemple, hi va haver vents sostinguts de 40 nusos (prop de 80 km/h). Al noticiari de migdia de TV3, del dia 2, es podien veure les destrosses que el minicicló havia causat a Palma, i Antoni Castejon va explicar que el Centre Meteorològic de les Balears havia qualificat el fenomen de cicló quasitropical (Jansà, 1986).

Uns anys abans, el 28 de setembre de 1983, va circular a les Illes Balears la notícia (provinent de la Marina dels EUA) que un cicló de tipus tropical avançava en direcció a les Balears. Nosaltres vam desmentir la notícia, amb l’argument que no hi podia haver ciclons de tipus tropical a la Mediterrània (?). Però el cicló existia. S’havia format entre Sicília i Tunisia el dia 27 i el dia 28 va passar prop de Sardenya (amb vent sostingut de 40 nusos a Càller), de camí cap a les Balears. El dia 29 havia arribat a prop, però va canviar de rumb. El dia 30 va passar sobre Ajaccio (amb vents sostinguts de 41 nusos i ratxes de 57, 111 km/h), amb un registre de pressió molt semblant al del cicló de Palma del 2 d’octubre de 1986 (Mayençon, 1983). Les imatges de satèl·lit havien permès de seguir-ne tota l’evolució, però nosaltres no teníem receptor. Aquest cas va ésser estudiat, entre més autors, per Rasmussen i Zick (1987).

Tot i amb això, no s’entén gaire el nostre desmentiment, perquè, molt abans, els dies 24-25 de setembre de 1971, l’observació de vents inexplicables des de l’òptica sinòptica macroscalar ens dugué a analitzar amb cura la situació i a “descobrir” un possible “minicicló” a les Balears, que vam considerar semblant als ciclons tropicals (Jansà, 1972).

>>> <<<

La xarxa de detecció de descàrregues elèctriques del SMC: descripció i aplicacions
Nicolau PINEDA, Roger VECIANA, Eliseu VILACLARA i Joan BECH
Servei Meteorològic de Catalunya

Resum
La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques del Servei Meteorològic de Catalunya aporta una informació de gran interès. En el vessant meteorològic operatiu, és una eina de gran utilitat en la vigilància de situacions meteorològiques de risc. El seguiment a temps real de l’activitat elèctrica atmosfèrica complementa la informació generada pels radars meteorològics i permet un millor assessorament a protecció civil. L’estudi de les dades ha de permetre un millor coneixement de les característiques de les tempestes i millorar l’ús que se’n fa en les tasques de vigilància i pronòstic meteorològics.

Introducció
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va inaugurar, l’abril de 2003, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE). El sistema permet la detecció en temps real de les tempestes, així com el pronòstic a molt curt termini de la seva trajectòria. Aquesta eina dóna suport a la vigilància de situacions meteorològiques de risc, amb un millor assessorament a protecció civil, així com al cos de bombers ja que disposar d’informació sobre la localització dels llamps caiguts ajuda a la prevenció dels incendis forestals. De la informació derivada de la XDDE se’n podran beneficiar altres usuaris com són les companyies elèctriques, els gestors de xarxes de telecomunicacions, grans infrastructures, activitats d’oci a l’aire lliure, etc.

>>> <<<

Tempestes violentes de l'estiu del 2003 a França
observació de les tempestes caniculars de l'estiu del 2003 a la frança central i meridional
Alex HERMANT
Director de Musée de la Foudre, especialista en fotografia de tempestes
musee.foudre@laposte.net

Estudi i descripció de violentes tempestes, tingudes a França durant l’estiuada del 2003, i exposició de les situacions meteorològiques ocasionades pels episodis tempestuosos. Descripció de tempestes amb llamps positius caigudes sobre Clarmont i Grenoble.
Anàlisi de la descàrrega d’un llamp que va malmetre completament un vehicle.
Contingut de la conferència
Descripció tècnica d’episodis tempestuosos i de fenòmens correlatius, il·lustració amb diapositives, o presentació informàtica, i comentaris.

>>> <<<

Observaciones automáticas desde aviones: programa e-amdar
Manuel Lambás Señas
Jefe del Área de Redes y Sistemas de Observación
Instituto Nacional de Meteorología

Resumen
La capacidad de obtener observaciones meteorológicas a través de los sofisticados equipos existentes en los actuales aviones comerciales, ha mostrado ser un excelente medio para complementar las observaciones en altura obtenidas por medios convencionales. En los últimos años, la comunidad meteorológica ha desarrollado distintos programas de observación para aprovechar esta capacidad, y obtener con una favorable relación coste/beneficio un notable incremento en las observaciones de altura que no se podría alcanzar con los métodos convencionales.

El programa europeo, conocido por E-AMDAR, obtiene actualmente una media de 23000 observaciones diarias, y realiza perfiles trihorarios de viento y temperatura sobre 25 aeropuertos europeos.

Aunque las observaciones actuales muestran una calidad comparable a la obtenida por medios convencionales, el desarrollo del programa en los próximos años deberá prestar atención a la solución de los problemas actuales, tales como carencia de observaciones en el periodo nocturno y ausencia de observaciones de humedad.

Introducción
Los sistemas de navegación instalados en los modernos aviones comerciales, permiten la recolección automática de datos de viento y temperatura obtenidos durante el vuelo. Esta capacidad permite suplementar las observaciones meteorológicas de altura obtenidas por las estaciones de radiosondeo.

En los últimos años se han utilizado dos sistemas para la obtención automática de datos meteorológicos procedentes de aviones comerciales: El sistema ASDAR (Aircraft to Satellite Data Relay) y más recientemente el sistema ACARS (Aircraft Communication Adressing and Reporting System). Este último sistema aprovecha los sensores y la infraestructura de comunicaciones existente en los modernos aviones comerciales para producir y transmitir mediante un software adecuado, observaciones de viento y temperatura.

Las observaciones meteorológicas obtenidas automáticamente desde aviones por los distintos sistemas son conocidas por AMDAR (Aircraft Meteorological Data Reporting) y en el momento actual constituye una importante contribución al programa de Vigilancia Meteorológica Mundial de la OMM.

>>> <<<

El paper de l’ESA en el camp de la meteorologia satel·litària
Dra. Evangelina Oriol i Pibernat
European Space Agency
ESRIN
Itàlia
eoriol@esa.int

Resum
L'Agència Europea de l'Espai (ESA), dintre l'àmbit d'Observació de la Terra, ha posat en òrbita i amb molt d'èxit els primers satèl·lits meteorològics geostacionaris i tres satèl·lits d'òrbita polar dedicats a la teledetecció. Ara prepara, juntament amb Eumetsat, i tal com va fer amb els MSG, la sèrie dels MetOps i els satèl·lits anomenats Guaites i Exploradors de la Terra. L'autora comenta la contribució a la meteorologia d’aquestes noves generacions de satèl·lits.

Introducció
El Consell Directiu d'Observació de la Terra de l’ESA té per objectiu de contribuir a l'estudi i control del medi (clima, contaminació) des de l'espai, de seguir i gestionar els recursos terrestres renovables i no renovables, i d’aportar dades a la meteorologia i a la geofísica. En aquest moment funcionen els satèl·lits següents: ERS-2, Envisat, Meteosat-5/6/7 i MSG-1; hi ha en construcció el MetOp i quatre exploradors més, i n’hi ha alguns en vies d’aprovació.

>>> <<<

Possible modificació del règim pluviomètric a la zona mediterrània per causa del canvi climàtic
R. Romero
Grup de Meteorologia, Departament de Física, Universitat de les Illes Balears
Romu.Romero@uib.es

Aquest estudi ofereix una estimació de les precipitacions anuals a l’Espanya mediterrània de final de segle basant-se en un Model de Circulació General (GCM), l’ECHAM-OPYC3, i la relació entre circulació atmosfèrica a 925 i 500 hPa i la distribució de les precipitacions diàries sobre la regió. S’hi aplica una tècnica de downscaling que obliga a classificar les sortides de circulació diària, proporcionades pel model, d'una seqüència d’anys de final del segle XXI (2080-99) per obtenir probables freqüències futures dels patrons atmosfèrics (APs), i a partir d’aquí estimar possibles modificacions de la precipitació anual. Els dies proporcionats pel model es classifiquen cercant els anàlegs més pròxims entre 19 APs identificats prèviament en un estudi anterior.

Els resultats mostren una notable reducció de la freqüència de moltes circulacions de component Oest o Nord a baixos nivells de la troposfera. En el cas dels APs de component Est, s’observa que n’hi ha que augmenten, i que n’hi ha que disminueixen. A més els resultats indiquen molt clarament un augment de la variabilitat inter-decennal de la majoria dels APs, encara que en el cas d’algunes situacions de component Est no hi hagi una senyalització clara.

Respecte de les precipitacions sobre Andalusia i les terres altes de Catalunya s’obté una reducció significativa de la precipitació anual, del 6% al 14% del valor present, que constrasta amb l’augment dels totals anuals, que poden arribar al 14%, a la zona costanera que va d’Almeria a la frontera francesa. Tots els detalls del present estudi es poden trobar a Sumner et al. (2002).

Introducció
Molts dels Models de Circulació General (GCM) disponibles permeten de fer prediccions climàtiques fins a la fi del segle present, i la majoria concorden en el fet que, si durant aquest segle es duplica la concentració de CO2 (el gas d’efecte hivernacle més significatiu), tindrem un escalfament global notable durant les dècades vinents. Doncs bé, aquests models tant poden servir per preveure les possibles temperatures futures, com per esbrinar les tendències futures de les precipitacions. I molts dels resultats assenyalen, per exemple, que, al conjunt de la regió mediterrània, l’aridesa podria augmentar-hi d’una manera general (Met Office, 2001; Watson i Zinyowera, 2001), per més que aquesta tendència no hagi d’ésser sistemàtica a tota la regió. Per exemple, una disminució de la freqüència i de la intensitat dels fluxos occidentals temperats de l’Atlàntic Nord, lligada a canvis de l’Oscil·lació Nord-atlàntica (NAO), previstos en termes globals per al segle vinent (Watson i Zinyowera, 2001), podrien donar una disminució de les precipitacions a la conca mediterrània espanyola en general, sobretot a l’extrem occidental, on les precipitacions significatives són sovint resultat de poderoses incursions dels fluxos atlàntics i de les pertorbacions que enclouen, sobretot a l’hivern. Ara, una reducció de la freqüència dels fluxos occidentals podria fer que augmentés la dels fluxos de les altres direccions, que alhora farien augmentar la de les pertorbacions de mesoscala que originen canvis locals en quantitat, freqüència, intensitat i distribucions estacionals i espacials de les precipitacions mediterranies.

A la Mediterrània occidental, doncs, com en algunes altres regions del món, s’imposa la necessitat urgent d’exposar els resultats dels GCM a tècniques de downscaling, de manera que siguin més directament aplicables a un context nacional, regional i local. El present estudi aplica prediccions de freqüència de circulació atmosfèrica a les dues últimes dècades del segle XXI, basades en un GCM atmosfera-oceà acoblat (ECHAM-OPYC3), per poder obtenir una primera estimació del valor mitjà i de la variabilitat de les precipitacions anuals sobre la costa mediterrània espanyola. El model utilitzat es va aplicar al període1860-2099 i es va forçar amb concentracions reals de gasos d’efecte hivernacle des del 1860 fins al 1990. Després d’aquest any es va suposar que les concentracions evolucionarien segons les projeccions definides per l’IPCC a la Hipòtesi A (IPCC 1992).

>>> <<<

Rasgos climatológicos de los huracanes del atlántico norte. Particularidades de la actividad ciclónica tropical en Cuba
Antonio de Jesús Fernández García
Doctor en Ciencias Geográficas
Investigador Titular
Centro Meteorológico Provincial de Cienfuegos
Instituto de Meteorología de la República de Cuba
ajfg@cmpcf.co.cu

Aspectos temáticos que aborda la conferencia:

1.Zonas de formación de los ciclones tropicales. Los ciclones del Atlántico norte. Marcha anual de la actividad de ciclones tropicales en la región del Atlántico, comparación con otras regiones de formación del planeta.
2.Comportamiento de la actividad de los ciclones tropicales a lo largo de la temporada. Particularidades de la cronología de los huracanes en los siglos XIX y XX y de las tormentas tropicales en el siglo XX que han afectado a Cuba. La recurva en el ciclón tropical, vigencia de las leyes de la traslación ciclónica formuladas por el Padre Benet Viñes en el siglo XIX.
3.Factores de la circulación de la atmósfera que afectan la génesis de los ciclones tropicales: la temperatura de la superficie del mar, particularidades de la cizalladura vertical en la capa 850-200 hPa, la oscilación cuasibianual del viento en la estratosfera baja.
4.Influencia del evento “ENOS” en el proceso de génesis de los ciclones tropicales. Particularidades de la TUTT (Vaguada Superior de la troposfera tropical), en el desarrollo de los ciclones tropicales en el Atlántico. Los pronósticos de temporada ciclónica, su importancia y características en la actualidad.
5.Los ciclos de la actividad ciclónica en nuestra área, comportamiento en el archipiélago cubano. Tendencias observadas a lo largo del siglo XX y esperada a comienzos del XXI.

>>> <<<

Sobre las señales del cambio climático antrópico
Javier Martín Vide
Grup de Climatologia, Universitat de Barcelona
jmartinvide@ub.edu

A comienzos del siglo XXI, ya es discernible la señal antrópica en el clima considerado a una escala global, como ha puesto de relieve el Tercer IPCC. El planeta está, por tanto, iniciando una nueva etapa climática en la que el calentamiento superficial es la evidencia más importante. En Catalunya las observaciones térmicas son consistentes con las pautas globales, mientras que la precipitación no muestra tendencias seculares claramente significativas. Igualmente, el estudio de los riesgos climáticos exige nuevas investigaciones para establecer las posibles variaciones en su frecuencia, persistencia e intensidad.

Introducción

Una sencillo cálculo de probabilidades advierte que no es raro que se batan records climáticos, incluso si las series consideradas no presentan tendencia o cambio, es decir, si son aleatorias. La expresión general que permite obtener la probabilidad de batir un récord climático es:
1-(1-(2/n))r
siendo n la longitud de la serie y r el número de variables consideradas (por ejemplo, 1, en el caso de la temperatura media anual o de la precipitación de un mes determinado; 12, si se consideran las temperaturas medias mensuales; 24, si se añaden a las anteriores las precipitaciones mensuales, etc.) (Martín Vide, 2002).
De ahí que, ante las llamativas noticias acerca de haber vivido el mes más lluvioso o el más cálido en los últimos 30 ó 50 años, no deba inferirse que la atmósfera se haya vuelto "loca" o que el clima esté cambiando. Sólo la acumulación anómala de records en el tiempo puede ser indicio de una tendencia o cambio significativo en las series climáticas. En este sentido, la repetida superación de la temperatura media anual planetaria a lo largo de las décadas de los años ochenta y noventa del siglo XX es reflejo de la tendencia al alza de la citada variable.
Por otra parte, un suceso o un episodio aislado, por anómalo que sea, difícilmente puede vincularse a un cambio climático. Así, el verano de 2003, que ha tenido un carácter verdaderamente extraordinario desde un punto de vista climático, y, por ende, estadístico, en Catalunya y parte de Europa, con temperaturas medias mensuales que han llegado a superar en 5ºC los correspondientes valores normales, lo que lleva a estimar períodos de retorno del orden del milenio y superiores, no puede considerarse consecuencia directa y demostrable del cambio climático. Es, igualmente, la acumulación de casos y evidencias en una misma dirección, como puede ser la del calentamiento global y sus correspondientes efectos, lo que avala un cambio climático. En este sentido, el caso extraordinario del verano de 2003 apunta en la dirección del cambio climático por causa antrópica.